Per què logopèdia?

Logopedia: Correcció de les dificultats que afecten la veu, l’articulació, la paraula i el llenguatge oral i escrit mitjançant tècniques de reeducació.

Etimologia: de logo- i –pèdia: Logo del grec lógo que significa paraula i
–pèdia també del grec “paideía”, que significa “educació”.


Es considera que el document escrit més antic on es parla de la patologia del llenguatge d’origen cerebral es troba en el papir d’Edwin Smith, un papir egipci (aprox. 3500 a. de C.) on es descriu un total de 48 fractures. [més]


El Talmud indica que no s’ha de confondre una persona sorda i muda amb un deficient intel·lectual i l’escola de Galè ja ensenyava l’existència d’una relació entre l’audició i la parla. L’any 673 un bisbe de York va ensenyar a parlar un sordmut, però el fet es va atribuir a un miracle i es va desestimar el mètode educatiu utilitzat. A mitjan del segle XVI, Girolamo Cardano va proposar uns principis fonamentals per a l’educació del sord que varen suposar l’inici dels esforços sistemàtics per a la seva integració social i l’abolició de l’antic concepte segons el qual el sord no es podria educar. El 1555, Pedro Ponce de León va iniciar l’ensenyament oral d’un sord, i el 1620 Juan Pablo-Bonet publica el primer llibre conegut arreu del món sobre l’educació del sordmut. El coneixement precís de l’òrgan de l’audició va arribar amb els estudis anatòmics de Corti (1822-1888). Pels volts d’aquesta època, von Tröltsch (1829-1890) va iniciar l’exploració sistemàtica de la patologia de l’audició, Politzer (1835-1920) va fundar una escola d’otologia i F. Bezold (1842-1908) va establir les bases de l’audiologia. El camí per l’observació in vivo del funcionament de les cordes vocals, va ser obert pel professor de cant Manuel García (1805-1906), el qual, havent estudiat l’anatomia de la laringe, volia poder veure directament la glotis funcionant, per la qual cosa va idear el mirallet d’observació laríngia. D’altra banda, Theodore Billroth (1829-1894) havia pres la decisió de fer el pas d’extirpar la laringe quan era imprescindible (tumors, tuberculosi, etcètera) i calia trobar una manera de tornar la veu a aquests pacients. Un deixeble seu, Gussenbauer (1842-1903) es va especialitzar en la construcció de laringes artificials. [menys]